• Inici
  • Horta del Rajolar
    • Projectes
    • Llaurant un futur
    • La sequia
  • DEMANAR CISTELLA
  • Mapa
  • COL·LABORACIONS
  • Actualitat
  • Inici
  • Horta del Rajolar
    • Projectes
    • Llaurant un futur
    • La sequia
  • DEMANAR CISTELLA
  • Mapa
  • COL·LABORACIONS
  • Actualitat

«L’agroecologia genera relacions de confiança i empatia entre productores i consumidores, per tal de generar preus justos»

  • On 25 enero, 2022
  • In Agroecologia, economia del bé comú, Llaurant un Futur Sostenible

ENTREVISTA AMB L’ASSOCIACIÓ CONNECTA NATURA

La missió de Connecta Natura (una associació sense ànim de lucre creada el 2014) és contribuir a la transició del sistema agroalimentari cap a una gestió sostenible del nostre entorn natural i dels sistemes agrícoles, i treballar per mantenir un món rural viu i actiu.

Els objectius de l’associació són sensibilitzar, recuperar i conservar la biodiversitat cultivada valenciana, la conservació de la biodiversitat silvestre, treballar en el desenvolupament rural agroecològic, promoure l’agroecologia i l’educació i sensibilització ambiental.

Utilitzen l’agroecologia com a eina de dinamització rural, preservant la cultura i els paisatges rurals i promovent la seua agrobiodiversitat. També desenvolupen activitats d’educació ambiental per conscienciar sobre la importància de transformar tant els models agrícoles com els nostres hàbits de consum, per mitigar el canvi climàtic i la degradació del medi ambient i aconseguir un desenvolupament més sostenible.

Les principals ferramentes que fan servir per a complir els seus objectius i realitzar les línies de treball són: la custòdia del territori, l’educació ambiental i la participació ciutadana, tant en el treball de voluntariat com per a la cogeneració de coneixement i creació de xarxes.

Per a conéixer com treballen i què pensen en Connecta Natura, passem un matí amb Laia Baró Gòmez, Alejandro Aguilar Català, Darío Fornas Pérez, Pau Agost Andreu, David Navarro Miró.

Mira el video de la campanya Llaurant Un Futur Sostenible

AGROECOLOGIA: CONEIXEMENTS CIENTÍFICS I BONES PRÀCTIQUES

-Què és l’agroecologia per a vosaltres? Per què la defeneu?
– Per a nosaltres, l’agroecologia és al mateix nivell una disciplina científica i un moviment social:

Disciplina científica perquè estudia com interactuen els diferents components de l’agroecosistema (tot allò que inclou un ecosistema agrícola: les espècies cultivades, les espècies silvestres, els factors abiòtics, i el seu context social). I n’extrau un conjunt de coneixements i bones pràctiques, que busquen crear sistemes agroalimentaris sostenibles i socialment justos que optimitzen i estabilitzen la producció agrícola adaptant-se al context local.

A més, és també un moviment social i polític, que persegueix replantejar el sistema agroalimentari i proporcionar una visió holística per a l’agricultura. Vol promoure la justícia social, nodreix la identitat i la cultura, i reforçar la viabilitat econòmica de les zones rurals.

– Com definirieu la Sobirania Alimentària d’una forma sencilla? Quin paper creieu que te l’agroecologia per assolir la soberania alimentària al nostre territori?

– L’alimentació és una de les bases de la vida humana. Ara bé, el sistema agroalimentari que domina actualment va en detriment de la vida a la terra: se sustenta en llargues cadenes de distribució que contaminen, sistemes de producció intensius que esgoten els recursos del planeta, condicions laborals injustes, etc. La sobirania alimentària es presenta com una alternativa a aquest sistema contaminant i prioritza la salut i la sostenibilitat. 

La sobirania alimentària és el dret dels pobles a decidir sobre la seua alimentació, des de com es produeixen els aliments fins a com es distribueixen, controlant i decidint els impactes ambientals i socials d’aquestes activitats.

L’agroecologia és clau per arribar a construir aquest nou sistema alimentari, ja que ens proporciona les eines necessàries per a anar canviant cadascun dels esglaons d’aquest sistema; des de la producció, passant per l’elaboració, fins al consum.

-Com creieu que l’agroecologia pot ajudar a fer front a la crisi global (canvi climàtic, destrucció d’habitats, perdua de biodiversitat, crisi social…) que vivim en l’actualitat?

– L’agroecologia promou la transició del sistema agroalimentari perquè siga sostenible a tots els nivells (utilització de recursos, gestió de residus, condicions laborals, justícia social, etc.). Per tal d’afrontar la crisi global, és necessari:

Des de la producció:

  • Regenerar els sòls: les pràctiques agrícoles que proposa l’agroecologia potencien la regeneració i el bon ús del sòl, que no deixa de ser un recurs més que cal cuidar i respectar els seus temps de regeneració.
  • Fomentar la biodiversitat
  • Escurçar els canals de distribució: els transports d’aliments són una de les accions més contaminants del planeta. Relocalitzar els circuits de distribució és clau per a reduir la contaminació
  • Tancar el cicle: I si en lloc de comprar de fora tots els inputs que necessita el camp els obtenim del territori? I si en lloc de cremar o llençar tots els residus que genera el camp els reutilitzem? D’això parla l’economia circular i també l’agroecologia.

Des del consum:

  • Comprar directament a les productores: Formar part de grups de consum que compren directament a les productores per tal d’evitar grans intermediaris o distribuïdores.
  • Consum conscient: Comprar productes de proximitat pel que fa al seu origen, de temporada i respectuosos amb l’entorn on es produeixen. Evitar la generació de residus innecessaris (promovent les compres a granel i sense envasos de plàstic).
  • Comprar productes artesans: Productes artesans que tinguen a darrere unes condicions laborals justes
  • Reducció del malbaratament alimentari: Adquirir els productes en quantitats adients, evitar el malbaratament d’aliments.

En definitiva, saber que les nostres decisions respecte al consum són un acte polític molt important i intentar ser conscients a l’hora d’elegir quin producte ens portem a casa.

UNA MANERA DE RECONNECTAR-NOS AMB LA TERRA I EL QUE MENGEM

-Creieu que l’agroecologia és un model valid com a alternativa al sistema productiu alimentari actual?

– El sistema agroalimentari ha experimentat grans canvis en les últimes dècades. La intensificació de la producció primària, la globalització del mercat i la presència de grans cadenes de distribució han fet que hàgem passat de consumir productes locals i de temporada mitjançant canals curts de comercialització a consumir productes quilomètrics i fora de temporada que es concentren en magatzems logístics i grans centres comercials. Això ha portat canvis socials, econòmics, ambientals i de salut. 

Ens trobem en un moment de desconnexió absoluta amb els aliments que mengem, no sabem l’origen ni la gestió que s’ha fet dels cultius, desconeixem les condicions socioeconòmiques en què estan sotmeses les treballadores del camp i no sabem per quantes càmeres frigorífiques i mitjans de transport diferents han passat els aliments que després ens trobem a taula.

En aquest context, l’agroecologia proposa una transició cap a un sistema agroalimentari ambientalment sostenible, socialment just i culturalment respectuós. Busca generar relacions de confiança i empatia entre productores i consumidores, per tal de generar preus justos. Busca un model productiu adaptat al territori, diversificat, respectuós amb els recursos i les persones, que siga perdurable en el temps i que s’adapte als futurs escenaris climàtics fruit del canvi climàtic. Busca retornar el significat al menjar com una necessitat bàsica, i no com una simple mercaderia.

-Creieu què és important conservar les varietats tradicionals? Per què? Teniu algun projecte en aquest àmbit?

– En general, la societat valenciana cada cop és més conscient de la riquesa de la nostra biodiversitat cultivada i la importància de la seua conservació. També es va prenent més consciència de la importància del consum d’aliments i la seua procedència a l’hora de tenir una dieta més saludable i sostenible. Però, tot i això, encara ens queda un llarg camí per tal de recuperar i valorar aquest patrimoni cultural i natural que cada dia es perd una mica més.

Les zones rurals de l’interior de Castelló, seguint la dinàmica de despoblament i oblit que pateixen a tot l’estat, han caigut històricament en l’oblit d’administracions, polítiques públiques i centres d’investigació. La recuperació i promoció de la biodiversitat cultivada no és cap excepció a aquesta dinàmica general, ben al contrari, pràcticament no s’hi han destinat recursos a les comarques de Castelló i els estudis realitzats al respecte són ben pocs.

En aquest context, Connecta Natura està centrant els seus esforços en la recuperació, conservació i promoció de la biodiversitat cultivada que atresoren els pobles de l’interior de Castelló. Emprant una metodologia participativa, amb l’objectiu d’aturar el procés de degradació i desaparició d’aquesta part del seu patrimoni i, al mateix temps, conscienciar i implicar a la població rural en la recuperació i promoció de les varietats tradicionals dels seus paisatges. Tot generant, indirectament, eines i recursos per a estimular socioeconòmicament els seus territoris i revertir el procés de despoblament. 

Concretament, l’associació participa en el projecte RADIANT (ReAlising dynamic Value Networks for underutilised crops), seleccionat per la Comissió Europea en el marc del programa Horizon 2020, l’objectiu general del qual és la revalorització dels cultius infrautilitzats en Europa, on Connecta Natura desenvoluparà estudis i accions amb Varietats Fruitals Tradicionals del territori valencià.

L’INVISIBILITZAT PAPER DE LA DONA EN L’AGRICULTURA

– Com veieu el paper de la dona en el camp actualment? Creieu que l’agroecologia pot ajudar a assolir la igualtat de gènere? Quins reptes tenim al davant pel que fa a igualtat de gènere en el sector agrícola?

– Els canvis en el model agroalimentari que s’ha produït en els últims vuitanta anys no han tingut les mateixes conseqüències per homes que per dones.

Si bé les dones sempre han tingut un paper rellevant al món rural, tant en el sistema agroalimentari com en la construcció de la comunitat, la seua feina ha estat històricament invisibilitzada i menystinguda, considerant com a «ajuda» la seua contribució en la producció d’aliments. La mecanització i conseqüent masculinització de les tasques del camp, entre altres conseqüències dels canvis socioeconòmics que ha patit el món rural, han expulsat a les dones del camp, obligant-les a migrar cap a entorns urbans amb més possibilitats laborals.

Això, sumat a la manca de recursos i ajudes que tenen les dones que es dediquen al sector primari, la poca presència en els espais de presa de decisions, la falta de serveis públics al món rural, i una llarga llista d’etcèteres, fa que encara siga més difícil que les dones aposten per treballs agrícoles.

Tot i això, les dones continuen tenint un rol fonamental en el consum i elaboració d’aliments en l’àmbit domèstic; les dones destinen gairebé el doble d’hores a les activitats culinàries. Així com en la producció d’aliments.

És per tot això que la seua visibilització i el seu reconeixement a l’hora d’afrontar canvis en el sistema agroalimentari és fonamental. Cal que siguem conscients de la importància que tenim com a dones en la nostra pràctica i el nostre coneixement per aconseguir una transició agroecològica.

-A quins altres problemes socials pot ajudar a fer front el canvi a un sistema productiu agroecològic?

– L’agroecologia, com a moviment social, també actua com a agent de canvi per aconseguir un model econòmic i unes relacions socials més justes. Un exemple és la justícia en les relacions laborals o l’accés a una alimentació saludable per a tota la ciutadania. Durant els últims anys podem veure moviments socials com el cas de les jornaleres a Huelva o les campanyes per arribar als menjadors socials.

Tal com déiem, l’agroecologia és un moviment transdisciplinari, de tal manera que va de la mà de molts altres moviments socials, com el feminisme, la lluita pels drets laborals o contra la xenofòbia. Perquè si volem aconseguir una transició real, cal que es faça pensant amb totes les persones del planeta, doncs les persones també són una part fonamental dels nostres ecosistemes i cal cuidar-les.

Previous Post

Però... què és això de l'agroecologia i la sobirania alimentària?

Next Post

L'Horta del Rajolar com a bona pràctica de comerç just local
0 comments on «L’agroecologia genera relacions de confiança i empatia entre productores i consumidores, per tal de generar preus justos»

Post a comment Cancelar respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Les Ultimes Notícies
  • II Jornada Llaurant un Futur Sostenible en l’UJI
  • Reivindiquem una agricultura justa i un consum responsable a l’UJI
  • Quins hàbits de consum tenim en Castelló?
  • Exposició fotogràfica i tallers pràctics per a destacar el valor de l’agroecologia
  • La clau per a aconseguir preus justos i aliments de qualitat
Notícies ordenades per mesos
Scroll
HORTA DEL RAJOLAR

L´Horta del Rajolar és un terreny de cultiu ecològic d’hortalisses que està a Betxí. Aprofitem els recursos del territori com són la terra, l’aigua de la font històrica de la localitat i la favorable climatologia que tenim. Fem agricultura ecològica per a l’inserció laboral.

Pots consultar el nostre Balanç del Bé Comú ací.

CONTACTE

Fundació Novessendes
Avgda. Primer de Maig 23
Betxí (Castelló) Espanya
Tel: 964 620 010 | Mòb: 621 200 665
Email: info@novessendes.org

XARXES SOCIALS

> Avís Legal
> Política de Privacitat

@2021 Fundació Novessendes

Cultivem hortalisses amb criteris agroecològics, afavorint les varietats locals més adaptades al nostre clima, i adaptant-nos al cultiu de temporada. Aquesta iniciativa suposa la realització d’una activitat d’economia social per part de la Fundació Novessendes, amb la creació de dos llocs de treball directes, la recuperació de terrenys de l’horta tradicional i l’oportunitat d’un consum de proximitat i compromés amb la comunitat i el medi ambient.

Després de la consolidació del canal de comercialització propi Horta del Rajolar, durant el 2018 es va realitzar un procés d’optimització per a la recol·lecció, encaixat i venda dels productes. I actualment es treballa per a aconseguir una xarxa de productores agroecològiques i pròximes vinculades amb el canal de comercialització.

Vols demanar la teua caixeta?
Crida’ns al 621 20 86 65

Durant 2019 i 2020 hem dut a terme el projecte Promoció de la biodiversitat en l’horta agroecològica: Recuperació de varietats hortícoles locals i control natural de plagues, un projecte d’innovació en agricultura finançat per la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica.

En el projecte s’han cultivat 13 varietats tradicionals d’hortalisses (2 varietats de bajoques, 2 de pebrera i 9 de tomates). I s’han fet accions per a l’augment de la biodiversitat de l’horta, com la plantació d’aromàtiques i plantes auxiliars (més de 250 exemplars de 10 espècies diferents), i la col·locació de refugis de fauna beneficiosa per al control de plagues i la pol·linització (hotels d’insectes, caixes per a ratpenats i per a rèptils).

Durant els cursos escolars de 2017/18 i 2018/19 vam col·laborar amb l’IES Betxí en el Programa Aula compartida (PAC), que té la finalitat de prevenir i reduir l’absentisme i l’abandó prematur del sistema educatiu. Aquest programa estableix un espai educatiu compartit dins d’un entorn formatiu, combinant les activitats lectives amb tallers o altres activitats pràctiques per a l’aproximació al món laboral.

L’alumnat participant en el projecte, en total 12 alumnes de secundària durant les dues edicions, ens visitaven un dia a la setmana a l’Horta del Rajolar, per fer activitats adaptades a les seues necessitats i propostes, a través de les quals, aprenien el funcionament de l’agricultura ecològica, i habilitats socials per a la seua inserció sociolaboral.

Durant 2019 i 2020 hem participat com a finca pilot en el projecte d’investigació i experimentació en compostatge AgroCompost impulsat per la Universitat Miguel Hernández d’Elx. El projecte té com a objectiu principal realitzar accions de dinamització, consultoria i assessorament en compostatge, promou la correcta gestió dels residus, per disminuir la generació i impulsar les pràctiques més adequades per a la gestió.

L’assaig pilot, que s’ha fet a l’Horta del Rajolar, ha inclòs la caracterització dels residus orgànics, la formació pràctica in situ en compostatge incloent el disseny de processos de compostatge adaptats a la finca, el seguiment i l’optimització del procés i l’anàlisi i validació dels fertilitzants orgànics generats. Aprofitant al màxim els residus que es generen en la nostra producció agrícola.

Hem col·laborat amb La Granja de Bitxos i La Granja San Francisco en el projecte d’Hotels de pol·linitzadors. Que té com a objectiu la instal·lació d’hotels per a pol·linitzadors en horts urbans, potenciant d’aquesta forma les poblacions d’abelles silvestres i altres pol·linitzadors, i ajudant a amortitzar el declivi de les poblacions d’aquestes espècies.

Els principals ocupants dels hotels són les abelles i vespes solitàries, que els empren per a construir les cel·les on es desenvoluparà la seua descendència. Les abelles solitàries són pol·linitzadores, vitals perquè la majoria dels nostres cultius fructifiquen. Els considerem fauna auxiliar, pel fet de ser organismes que ens beneficien a causa del control biològic de plagues que exerceixen, pel fet que pol·linitzen cultius i ecosistemes o pel fet que mantenen la salut i fertilitat del sòl.

El projecte Sobirania Alimentària: Llaurant un futur sostenible té com a objectiu sensibilitzar a la ciutadania sobre el paper de l’agroecologia i la sobirania alimentària com agents transformadors cap a un sistema alimentari econòmica, social i mediambientalment sostenible.

Aquest projecte d’ Educació per la Ciutadania Global vol dotar a la ciutadania d’informació i coneixements per al desenvolupament d’estils de vida en harmonia amb la naturalesa, i compromesos amb la construcció d’una societat solidària, justa i equitativa, amb tres tipus d’activitats: Visibilització de projectes i creació de xarxes en el sector agroecològic; Sensibilització de la població en general a través de xerrades i tallers pràctics; Activitats de sensibilització en menjadors escolars.

El projecte és finançat per la Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació.

Formem part del projecte Agricultor Tutor de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica. Un projecte d’aprenentatge per a cobrir les necessitats formatives pràctiques demandades pel sector agrari valencià, i on l’Horta del Rajolar participem com a entitat formadora des del 2018.

L’objectiu del programa és establir un complement a la formació clàssica teòrica, així com una eina efectiva de transferència de coneixements pràctics i tecnologia mitjançant l’aprenentatge tutoritzat per agricultors i agricultores experimentades, establint el contacte entre les persones que es plantegen ser futures agricultores amb professionals agraris tecnològicament preparats.

Per altra banda, també acollim pràctiques formatives de cicles i estudis superiors relacionats amb agroecologia i medi ambient. I cursos formatius relacionats en tècniques agrícoles respectuoses amb el medi.

L’Horta del Rajolar és un espai comunitari d’aprenentatge i conservació de l’ecosistema agrícola, on es realitzen diferents accions d’educació ambiental, sensibilització i promoció de l’agroecologia.

Anualment convoquem les Jornades de Portes Obertes, per a totes les usuàries de l’horta, per a conéixer l’espai, les tècniques de cultiu i fer una degustació dels productes que cultivem.

Per altra banda, oferim visites guiades a alumnat d’infantil, primària i secundària, i a qualsevol particular interessat, on mostrem la biodiversitat de l’horta, l’ecosistema agrari, les tècniques de cultiu agroecològiques que utilitzem i el patrimoni hidràulic que envolta la finca.

Dinamitzem un Viver d’agricultors i agricultores, ficant a l’abast de particulars terrenys de cultiu, sempre amb el compromís que utilitzen tècniques de cultiu agroecològiques i realitzen accions de conservació i millora de la biodiversitat de la zona, com la plantació d’aromàtiques, l’associació de cultius, la col·locació de refugis de fauna o la conservació del sòl.

Els terrenys s’ofereixen a persones desocupades que acompleisquen certs requisits, proporcionant-los terrenys, aigua neta de la séquia, formació, un canal de comercialització, una ajuda econòmica i formar part del nostre projecte col·laboratiu.

Si vols formar part del projecte crida’ns al:

964 62 00 10

Utilitzem cookies per assegurar que donem la millor experiència a l'usuari en el nostre lloc web. Si continua utilitzant aquest lloc asumirem que està d'acord.
ESTIC D'ACORDLLEGIR MÉS