• Inici
  • Horta del Rajolar
    • Projectes
    • Llaurant un futur
    • La sequia
  • DEMANAR CISTELLA
  • Mapa
  • COL·LABORACIONS
  • Actualitat
  • Inici
  • Horta del Rajolar
    • Projectes
    • Llaurant un futur
    • La sequia
  • DEMANAR CISTELLA
  • Mapa
  • COL·LABORACIONS
  • Actualitat

Afavoreix la igualtat de gènere en l’agricultura, un dels motius Llaurant.com

  • On 7 marzo, 2022
  • In Agroecologia, Llaurant un Futur Sostenible, ODS, Sobirania Alimentària

#Igualtatdegènere: el paper de la dona en l’agricultura 

La desigualtat de gènere i l’exclusió de la dona en la producció agrària és un dels impactes socials al qual ens enfrontem en l’actual sistema alimentari. Per això, ens ha semblat requerisc identificar frases clau pronunciades per les persones agricultores participants en la campanya Llaurant un futur sostenible, que rescaten i analitzen el paper de la dona en l’agricultura.

L’agroecologia obliga a qüestionar-se tots els àmbits de la nostra vida i, per tant, també les relacions de gènere i apoderament de la dona en el medi rural (Pankara, Vila-real) 

En el moment que parlem de sostenibilitat, hem de fer-lo des d’un punt de vista holístic. No es pot entendre un projecte sostenible sense abraçar la diversitat de l’existència humana, més enllà de la naturalesa, com a part del mateix sistema. (Alba Cebrián, Malaerba, Benlloc) 

Imatge de la campanya Llaurant Un Futur Sostenible

Durant les entrevistes s’han identificat algunes de les claus d’aquesta desigualtat, una de les principals l’assignació tradicional de rols que invisibilitza el paper de la dona i la fica en un lloc menys rellevant, sense oblidar-nos de la masculinització del sector i la dificultat de l’accés als recursos:

Les dones han estat relacionades amb l’agricultura i amb el món rural des dels inicis d’aquest. No obstant això, a la dona se l’ha vist com una ajudant, a la qual no se li ha donat la possibilitat de coordinar aquestes terres, de formar part de les decisions importants, ni tampoc d’estar remunerades econòmicament per allò que feien. (Alba Cebrián, Malaerba, Benlloc) 

Alba Cebrián. Malaerba, Benlloc

El paper de la dona en el món rural ha estat silenciat, apartat i exclòs a casa o en treballs menys valorats. (Ferran, Malaerba, Benlloc)

Històricament i socialment ha sigut una feina oficialment més reconeguda per als homes. Les dones sempre han estat vinculades, han estat fent la mateixa faena o complementària a la dels homes, encara que no han estat reconegudes oficialment. Han estat delegades a la feina de casa i de la cura dels familiars. (Mª Luz, Olis Cuquello, la Jana)

En tots els processos agraris, encara que el cap visible sempre siga un home, les dones sempre han tingut un paper fonamental i vital. Ens han permés treballar als homes afrontant les càrregues familiars; han treballat sempre tant a casa, com al camp. No se m’ocorre cap tasca que es feia al camp en la qual no participara la dona. (Juan Luis, Olis Cuquello, la Jana)

Conncta Natura

Si bé les dones sempre han tingut un paper rellevant al món rural, tant en el sistema agroalimentari com en la construcció de la comunitat, la seua feina ha estat històricament invisibilitzada i menystinguda, considerant com a «ajuda» la seua contribució en la producció d’aliments. La mecanització i conseqüent masculinització de les tasques del camp, entre altres conseqüències dels canvis socioeconòmics que ha patit el món rural, han expulsat a les dones del camp, obligant-les a migrar cap a entorns urbans amb més possibilitats laborals. (Connecta Natura, Vall d’Alba)

És un món en el qual encara existeixen tradicions molt lligades al masclisme, han estat territoris tradicionalment ocupats, des de la part visible, per homes. (Alba Cebrián, Malaerba, Benlloc)

La titularitat de la terra està en nom dels homes. L’única possibilitat per anar evolucionant en aquest sentit, és que augmenten les titularitats compartides. (Àlex, Olis Cuquello, la Jana)

Mª Luz, Olis Cuquello, la Jana

Pel que fa als reptes de les dones al món rural que s’han identificat durant les entrevistes podem destacar:

Sentir-nos representades i respectades des de la nostra manera de fer, veure i sentir el món. Estar representades i actives en el món rural. Estem en un moment en el qual les societats han de ser cada vegada més inclusives, i no es pot entendre una societat més temps des d’un prisma masclista, això ja no té cap sentit. (Alba Cebrián, Malaerba, Benlloc)

Que es faça un repartiment equitatiu de tasques entre dones i homes. I que es reconega la gran aportació i treball que realitzen les dones en el camp. Sense aquest reconeixement no podrem aconseguir un desenvolupament agrícola sostenible, equitatiu i just. (Pankara, Vila-real)

Els homes necessiten un canvi radical, almenys ací, estan molt obsolets. A l’agricultura li fan falta dones. Les dones tenim unes altres actituds que els homes potser no tenen. (Cristina, La Tosquilla, Nules)

Cristina, La Tosquilla, Nules

La manca de recursos i ajudes que tenen les dones que es dediquen al sector primari, la poca presència en els espais de presa de decisions, la falta de serveis públics al món rural, i una llarga llista d’etcèteres, fa que encara siga més difícil que les dones aposten per treballs agrícoles. (Connecta Natura, Vall d’Alba)

Per fer front a aquesta desigualtat:

La implicació de la dona és una manera de fer transversal la sostenibilitat, és una manera d’abraçar la diversitat tal com és. I en el meu cas, com a coordinadora del projecte Malaerba, de reivindicar la importància, que qualsevol figura siga del sexe que siga o identitat que siga, puga estar representada en el món rural. (Alba Cebrián, Malaerba, Benlloc)

De vegades volem lluitar per la igualtat des de llocs fàcils, i aquest és un treball pesat, es passa fred, de vegades els preus no et compensen, ve una granissada i gela. (Cristina, La Tosquilla, Nules)

La visibilització i el reconeixement a l’hora d’afrontar canvis en el sistema agroalimentari és fonamental. Cal que siguem conscients de la importància que tenim com a dones en la nostra pràctica i el nostre coneixement per aconseguir una transició agroecològica. (Connecta Natura, Vall d’Alba)

D’una banda, ens revisem totes aquestes actituds o coses que hem heretat, que hem après, que d’alguna manera han desplaçat a la dona, li han donat un paper menys vàlid o menys visible. També volem donar visibilitat a certes realitats que estan amagades. Incorporar en les nostres actituds en el dia a dia, una altra manera de viure, en la qual es respecten totes les individualitats. (Roger, Malaerba, Benlloc)

Previous Post

L'Horta del Rajolar com a bona pràctica de comerç just local

Next Post

Vols formar-te en agricultura ecològica?
0 comments on Afavoreix la igualtat de gènere en l’agricultura, un dels motius Llaurant.com

Post a comment Cancelar respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Les Ultimes Notícies
  • II Jornada Llaurant un Futur Sostenible en l’UJI
  • Reivindiquem una agricultura justa i un consum responsable a l’UJI
  • Quins hàbits de consum tenim en Castelló?
  • Exposició fotogràfica i tallers pràctics per a destacar el valor de l’agroecologia
  • La clau per a aconseguir preus justos i aliments de qualitat
Notícies ordenades per mesos
Scroll
HORTA DEL RAJOLAR

L´Horta del Rajolar és un terreny de cultiu ecològic d’hortalisses que està a Betxí. Aprofitem els recursos del territori com són la terra, l’aigua de la font històrica de la localitat i la favorable climatologia que tenim. Fem agricultura ecològica per a l’inserció laboral.

Pots consultar el nostre Balanç del Bé Comú ací.

CONTACTE

Fundació Novessendes
Avgda. Primer de Maig 23
Betxí (Castelló) Espanya
Tel: 964 620 010 | Mòb: 621 200 665
Email: info@novessendes.org

XARXES SOCIALS

> Avís Legal
> Política de Privacitat

@2021 Fundació Novessendes

Cultivem hortalisses amb criteris agroecològics, afavorint les varietats locals més adaptades al nostre clima, i adaptant-nos al cultiu de temporada. Aquesta iniciativa suposa la realització d’una activitat d’economia social per part de la Fundació Novessendes, amb la creació de dos llocs de treball directes, la recuperació de terrenys de l’horta tradicional i l’oportunitat d’un consum de proximitat i compromés amb la comunitat i el medi ambient.

Després de la consolidació del canal de comercialització propi Horta del Rajolar, durant el 2018 es va realitzar un procés d’optimització per a la recol·lecció, encaixat i venda dels productes. I actualment es treballa per a aconseguir una xarxa de productores agroecològiques i pròximes vinculades amb el canal de comercialització.

Vols demanar la teua caixeta?
Crida’ns al 621 20 86 65

Durant 2019 i 2020 hem dut a terme el projecte Promoció de la biodiversitat en l’horta agroecològica: Recuperació de varietats hortícoles locals i control natural de plagues, un projecte d’innovació en agricultura finançat per la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica.

En el projecte s’han cultivat 13 varietats tradicionals d’hortalisses (2 varietats de bajoques, 2 de pebrera i 9 de tomates). I s’han fet accions per a l’augment de la biodiversitat de l’horta, com la plantació d’aromàtiques i plantes auxiliars (més de 250 exemplars de 10 espècies diferents), i la col·locació de refugis de fauna beneficiosa per al control de plagues i la pol·linització (hotels d’insectes, caixes per a ratpenats i per a rèptils).

Durant els cursos escolars de 2017/18 i 2018/19 vam col·laborar amb l’IES Betxí en el Programa Aula compartida (PAC), que té la finalitat de prevenir i reduir l’absentisme i l’abandó prematur del sistema educatiu. Aquest programa estableix un espai educatiu compartit dins d’un entorn formatiu, combinant les activitats lectives amb tallers o altres activitats pràctiques per a l’aproximació al món laboral.

L’alumnat participant en el projecte, en total 12 alumnes de secundària durant les dues edicions, ens visitaven un dia a la setmana a l’Horta del Rajolar, per fer activitats adaptades a les seues necessitats i propostes, a través de les quals, aprenien el funcionament de l’agricultura ecològica, i habilitats socials per a la seua inserció sociolaboral.

Durant 2019 i 2020 hem participat com a finca pilot en el projecte d’investigació i experimentació en compostatge AgroCompost impulsat per la Universitat Miguel Hernández d’Elx. El projecte té com a objectiu principal realitzar accions de dinamització, consultoria i assessorament en compostatge, promou la correcta gestió dels residus, per disminuir la generació i impulsar les pràctiques més adequades per a la gestió.

L’assaig pilot, que s’ha fet a l’Horta del Rajolar, ha inclòs la caracterització dels residus orgànics, la formació pràctica in situ en compostatge incloent el disseny de processos de compostatge adaptats a la finca, el seguiment i l’optimització del procés i l’anàlisi i validació dels fertilitzants orgànics generats. Aprofitant al màxim els residus que es generen en la nostra producció agrícola.

Hem col·laborat amb La Granja de Bitxos i La Granja San Francisco en el projecte d’Hotels de pol·linitzadors. Que té com a objectiu la instal·lació d’hotels per a pol·linitzadors en horts urbans, potenciant d’aquesta forma les poblacions d’abelles silvestres i altres pol·linitzadors, i ajudant a amortitzar el declivi de les poblacions d’aquestes espècies.

Els principals ocupants dels hotels són les abelles i vespes solitàries, que els empren per a construir les cel·les on es desenvoluparà la seua descendència. Les abelles solitàries són pol·linitzadores, vitals perquè la majoria dels nostres cultius fructifiquen. Els considerem fauna auxiliar, pel fet de ser organismes que ens beneficien a causa del control biològic de plagues que exerceixen, pel fet que pol·linitzen cultius i ecosistemes o pel fet que mantenen la salut i fertilitat del sòl.

El projecte Sobirania Alimentària: Llaurant un futur sostenible té com a objectiu sensibilitzar a la ciutadania sobre el paper de l’agroecologia i la sobirania alimentària com agents transformadors cap a un sistema alimentari econòmica, social i mediambientalment sostenible.

Aquest projecte d’ Educació per la Ciutadania Global vol dotar a la ciutadania d’informació i coneixements per al desenvolupament d’estils de vida en harmonia amb la naturalesa, i compromesos amb la construcció d’una societat solidària, justa i equitativa, amb tres tipus d’activitats: Visibilització de projectes i creació de xarxes en el sector agroecològic; Sensibilització de la població en general a través de xerrades i tallers pràctics; Activitats de sensibilització en menjadors escolars.

El projecte és finançat per la Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació.

Formem part del projecte Agricultor Tutor de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica. Un projecte d’aprenentatge per a cobrir les necessitats formatives pràctiques demandades pel sector agrari valencià, i on l’Horta del Rajolar participem com a entitat formadora des del 2018.

L’objectiu del programa és establir un complement a la formació clàssica teòrica, així com una eina efectiva de transferència de coneixements pràctics i tecnologia mitjançant l’aprenentatge tutoritzat per agricultors i agricultores experimentades, establint el contacte entre les persones que es plantegen ser futures agricultores amb professionals agraris tecnològicament preparats.

Per altra banda, també acollim pràctiques formatives de cicles i estudis superiors relacionats amb agroecologia i medi ambient. I cursos formatius relacionats en tècniques agrícoles respectuoses amb el medi.

L’Horta del Rajolar és un espai comunitari d’aprenentatge i conservació de l’ecosistema agrícola, on es realitzen diferents accions d’educació ambiental, sensibilització i promoció de l’agroecologia.

Anualment convoquem les Jornades de Portes Obertes, per a totes les usuàries de l’horta, per a conéixer l’espai, les tècniques de cultiu i fer una degustació dels productes que cultivem.

Per altra banda, oferim visites guiades a alumnat d’infantil, primària i secundària, i a qualsevol particular interessat, on mostrem la biodiversitat de l’horta, l’ecosistema agrari, les tècniques de cultiu agroecològiques que utilitzem i el patrimoni hidràulic que envolta la finca.

Dinamitzem un Viver d’agricultors i agricultores, ficant a l’abast de particulars terrenys de cultiu, sempre amb el compromís que utilitzen tècniques de cultiu agroecològiques i realitzen accions de conservació i millora de la biodiversitat de la zona, com la plantació d’aromàtiques, l’associació de cultius, la col·locació de refugis de fauna o la conservació del sòl.

Els terrenys s’ofereixen a persones desocupades que acompleisquen certs requisits, proporcionant-los terrenys, aigua neta de la séquia, formació, un canal de comercialització, una ajuda econòmica i formar part del nostre projecte col·laboratiu.

Si vols formar part del projecte crida’ns al:

964 62 00 10

Utilitzem cookies per assegurar que donem la millor experiència a l'usuari en el nostre lloc web. Si continua utilitzant aquest lloc asumirem que està d'acord.
ESTIC D'ACORDLLEGIR MÉS