• Inici
  • Horta del Rajolar
    • Projectes
    • Llaurant un futur
    • La sequia
  • DEMANAR CISTELLA
  • Mapa
  • COL·LABORACIONS
  • Actualitat
  • Inici
  • Horta del Rajolar
    • Projectes
    • Llaurant un futur
    • La sequia
  • DEMANAR CISTELLA
  • Mapa
  • COL·LABORACIONS
  • Actualitat

«Com vens directe al consumidor no hi ha intermediaris i, per tant, hi ha possibilitats que siga rendible»

  • On 23 noviembre, 2021
  • In Agroecologia, Llaurant un Futur Sostenible, Sobirania Alimentària

ENTREVISTA AMB PACO VILLALONGA LOCHRIDGE, PRODUCTOR AGROECOLÒGIC DE L’ALCORA

No recorda Paco Villalonga Lochridge quantes varietats locals cultiva. Però assegura que, entre espècies cultivades i llavors en conservació, suma centenars. Per a aquest productor de l’Alcora, la recuperació de varietats tradicionals, cultivades de manera sostenible, representa alguna cosa així com un treball de memòria històrica amb la terra, una manera d’honrar l’agricultura que ens va portar fins ací, alimentant als qui ens van antecedir. En les seues paraules: «Si som aquí és gràcies a les varietats locals».

Però també l’envolta altres coses. Primer, una manera de rescatar la diversitat de cultius autòctons enfront de l’homogeneïtzació de productes que imposa la llei del màxim benefici del mercat. Segon, una manera d’arribar directament a les persones consumidores i sortejar als intermediaris que governen aqueix mercat i que espremen als qui treballen el camp, per a aconseguir un preu just. Tercer, una manera de respectar el sòl i l’ecosistema.

Vídeo de la campanya Llaurant un futur sostenible

MOTIUS PER A PRODUIR D’UNA FORMA AGROECOLÒGICA

– Per què has triat l’opció de cultivar de forma agroecologica, en comptes de fer-ho d’una forma convencional?

– Paco: Per què? Un pels valors que l’envolten, la conservació del sòl, de la fauna, i és més sana. Sent que és el camí correcte. D’altra banda, perquè és la manera de poder vendre directament al consumidor. Ja que amb l’agricultura convencional, i sent un productor petit, no hi ha res a fer.

– Com contribueix el teu projecte a tenir un ecosistema equilibrat i un medi ambient més sa?

– Paco: Com que no utilitze verins hi ha tot un ecosistema en l’hort. I després, també es rescaten un munt de varietats d’hortalisses, que si no es perdrien.

– En el teu projecte quantes varietats locals cultives i tens llavors?

– Paco: Upps centenars. El projecte va començar per a mantenir i conservar les varietats tradicionals. Vaig fer números i allò costava massa diners, llavors havia de veure com fer-ho, s’havia almenys d’autofinançar. I després perquè, mira… per coses de la vida va anar evolucionant.

– De totes les varietats que conrees per a produir aliments, quantes són locals?

– Paco: Quantes? Doncs he calculat així, per damunt que són aproximadament el 60 per cent de les que cultive. Però no ho sé, són moltes. Plante tota mena de verdura. Per exemple, tomates. De tomates en el Banc de llavors tinc unes 500 varietats. I després pebrera, albergínies també hi ha moltes varietats. I d’altres coses, ja hi ha una mica menys.

paco villalonga
Paco Villalonga mostra una varietat local

EL PODER EN LES LLAVORS

– Quin benefici té conservar aquestes llavors? 

– Paco: Realment és patrimoni. Si som aquí és gràcies a aquestes varietats. Són les que van donar a menjar als nostres avantpassats. I tots els seus valors són aquí, en aquestes llavors. Estan adaptades als seus gustos i als seus valors, i a les condicions climàtiques que hi havia en el seu moment. I clar, hi ha una diversitat, que mai saps si et farà falta en el futur. Perquè totes les varietats modernes que es treuen els gens surten d’algun lloc, no se’ls inventen. Tot això existeix en les varietats antigues.

– Què et va moure a tu per a apostar per les varietats locals?

– Paco: Que s’estaven extingint i ningú feia res. Vaig començar buscant varietats d’aquí i no hi havia res. Ni es podien comprar, ni res. Estava tot molt, molt verd. Hi havia alguna associació que no donen abast i fan el que poden, però ningú és capaç d’abastar el que hi ha.

I veure-les desaparéixer davant dels meus nassos i no fer res, doncs jo no podia. Aquí a Castelló, per exemple, hi ha més de 500 varietats de tomates. S’estan perdent, cada any perdem un munt. Les administracions passen del tema, i les associacions, què ja fan bastant, no són capaces d’abastar-ho tot.


Realment és patrimoni. Si som aquí és gràcies a aquestes varietats. Són les que van donar a menjar als nostres avantpassats. I tots els seus valors són aquí, en aquestes llavors.


– Per a conservar-les què necessitaríem? 

– Paco: Multiplicar-les, repartir llavors i intentar donar-los sortida. Hi ha unes que són, diguem, comercials i altres no. Però bo, hi ha cultius i hi ha coses que sí que mereix la pena que es tornen a conéixer, que tenen molt de potencial. Unes altres, és simplement conservar-les. Les done a conéixer, estic enviant moltes als Estats Units perquè estiguen allí, en els circuits de col·leccionistes.

– Hi ha circuits de col·leccionistes de llavors?

– Paco: Sí, estan molt més avançats que aquí. Ja arribarem. Jo faig intercanvis de llavors.

– I on es fan aquests intercanvis?

Paco: Abans de la pandèmia, es feien molts intercanvis en les fires d’Almassora i en alguna altra. I alguns per correu, per fòrums també. I després amb els americans feia també bastant.

– I ara que estàs conreant aquestes varietats, creus que vendre aquest tipus de varietats locals està ajudant a la seua conservació?

– Paco: Crec que sí. Per una banda, gràcies a poder vendre-les puc sufragar el temps i el cost que té el seu cultiu i conservació. Perquè hi ha algunes que costa bastant cultivar. Després es van distribuint i segueixen per aquí vives. Si a mi em passarà alguna cosa, continuarien actives. La seua conservació no pot dependre d’una persona.

També estic intentant reintroduir cultius oblidats, ja que no sols és que s’hagen oblidat varietats, sinó que s’han oblidat cultius.

– I quins cultius estàs recuperant?

– Paco: Per exemple, la xaiota, el porro de bulb, el all tendre valencià, la bajoca de metre. Des de l’any passat, estic cultivant el bróquil Pillao; aquest no és d’aquí, és de la zona d’Osca. Són cultius que s’han oblidat.

– I aquests cultius que estàs recuperant, als teus clients els agraden, què et diuen?

– Paco: Sí, la veritat és que els accepten bé. Com són caixes tancades, no els done molta opció i els proven. Si ho veiessen en una botiga, no ho provarien. Em diuen que no ho coneixien i que està molt bon. Els has d’explicar una mica com utilitzar-los i cuinar-los, però tampoc molt.


No uses maquinària i vas formant sòl, fixes carboni. Es tracta de crear un sòl molt sa, que estiga viu. Bàsicament és això.


– A qui vens les hortalisses que conrees?

– Paco: A particulars directament i a una botiga una mica. Venc per canals curts de comercialització.

Paco Villalonga en el seu camp de cultiu sostenible

UN PREU JUSTO

– Quins beneficis ambientals, socials i econòmics té vendre per canals curts de comercialització?

– Paco: Com vens directe al consumidor, no hi ha intermediaris, i hi ha possibilitats que siga rendible. Si vens al mercat d’ “Abastos” o tal, amb molts intermediaris, aquests es mengen tot el benefici. No et deixen res. I així és impossible. Sent un productor petit, impossible, mai seràs tan rendible, ni tan eficient com una gran explotació.

– Quines tècniques de cultiu utilitzes per a millorar l’ecosistema de la teua finca?

– Paco: Abonaments verds. Ara estic migrant al no conreu, a l’agricultura regenerativa.


Cal valorar l’esforç que comporta. I els riscos que corre l’agricultor. Des que poses la llavor fins que tens la collita hi ha molta feina. Hi ha molt de risc,


– I quins beneficis té l’agricultura regenerativa i no conrear el sòl?

– Paco: No uses maquinària i vas formant sòl, fixes carboni. Es tracta de crear un sòl molt sa, que estiga viu. Bàsicament és això.

– Per què els teus productes tinguessen un preu just que necessites? Què cal tenir en compte per a posar un preu just als productes del camp?

– Paco: Cal valorar l’esforç que comporta. I els riscos que corre l’agricultor. Des que poses la llavor fins que tens la collita hi ha molta feina. Hi ha molt de risc, depens del temps. Et cau una calamarsada, que si fa fred, que si fa calor. Passen moltes coses. I tot aquest risc va a càrrec de l’agricultor.

– Com creus que contribueix el teu projecte a una economia justa?

– Paco: És un suport a un petit agricultor local.

Previous Post

Mapa interactiu de l'Horta del Rajolar

Next Post

Una campanya per a visibilitzar l'agricultura sostenible que intenta obrir-se pas a Castelló
0 comments on «Com vens directe al consumidor no hi ha intermediaris i, per tant, hi ha possibilitats que siga rendible»

Post a comment Cancelar respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Les Ultimes Notícies
  • II Jornada Llaurant un Futur Sostenible en l’UJI
  • Reivindiquem una agricultura justa i un consum responsable a l’UJI
  • Quins hàbits de consum tenim en Castelló?
  • Exposició fotogràfica i tallers pràctics per a destacar el valor de l’agroecologia
  • La clau per a aconseguir preus justos i aliments de qualitat
Notícies ordenades per mesos
Scroll
HORTA DEL RAJOLAR

L´Horta del Rajolar és un terreny de cultiu ecològic d’hortalisses que està a Betxí. Aprofitem els recursos del territori com són la terra, l’aigua de la font històrica de la localitat i la favorable climatologia que tenim. Fem agricultura ecològica per a l’inserció laboral.

Pots consultar el nostre Balanç del Bé Comú ací.

CONTACTE

Fundació Novessendes
Avgda. Primer de Maig 23
Betxí (Castelló) Espanya
Tel: 964 620 010 | Mòb: 621 200 665
Email: info@novessendes.org

XARXES SOCIALS

> Avís Legal
> Política de Privacitat

@2021 Fundació Novessendes

Cultivem hortalisses amb criteris agroecològics, afavorint les varietats locals més adaptades al nostre clima, i adaptant-nos al cultiu de temporada. Aquesta iniciativa suposa la realització d’una activitat d’economia social per part de la Fundació Novessendes, amb la creació de dos llocs de treball directes, la recuperació de terrenys de l’horta tradicional i l’oportunitat d’un consum de proximitat i compromés amb la comunitat i el medi ambient.

Després de la consolidació del canal de comercialització propi Horta del Rajolar, durant el 2018 es va realitzar un procés d’optimització per a la recol·lecció, encaixat i venda dels productes. I actualment es treballa per a aconseguir una xarxa de productores agroecològiques i pròximes vinculades amb el canal de comercialització.

Vols demanar la teua caixeta?
Crida’ns al 621 20 86 65

Durant 2019 i 2020 hem dut a terme el projecte Promoció de la biodiversitat en l’horta agroecològica: Recuperació de varietats hortícoles locals i control natural de plagues, un projecte d’innovació en agricultura finançat per la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica.

En el projecte s’han cultivat 13 varietats tradicionals d’hortalisses (2 varietats de bajoques, 2 de pebrera i 9 de tomates). I s’han fet accions per a l’augment de la biodiversitat de l’horta, com la plantació d’aromàtiques i plantes auxiliars (més de 250 exemplars de 10 espècies diferents), i la col·locació de refugis de fauna beneficiosa per al control de plagues i la pol·linització (hotels d’insectes, caixes per a ratpenats i per a rèptils).

Durant els cursos escolars de 2017/18 i 2018/19 vam col·laborar amb l’IES Betxí en el Programa Aula compartida (PAC), que té la finalitat de prevenir i reduir l’absentisme i l’abandó prematur del sistema educatiu. Aquest programa estableix un espai educatiu compartit dins d’un entorn formatiu, combinant les activitats lectives amb tallers o altres activitats pràctiques per a l’aproximació al món laboral.

L’alumnat participant en el projecte, en total 12 alumnes de secundària durant les dues edicions, ens visitaven un dia a la setmana a l’Horta del Rajolar, per fer activitats adaptades a les seues necessitats i propostes, a través de les quals, aprenien el funcionament de l’agricultura ecològica, i habilitats socials per a la seua inserció sociolaboral.

Durant 2019 i 2020 hem participat com a finca pilot en el projecte d’investigació i experimentació en compostatge AgroCompost impulsat per la Universitat Miguel Hernández d’Elx. El projecte té com a objectiu principal realitzar accions de dinamització, consultoria i assessorament en compostatge, promou la correcta gestió dels residus, per disminuir la generació i impulsar les pràctiques més adequades per a la gestió.

L’assaig pilot, que s’ha fet a l’Horta del Rajolar, ha inclòs la caracterització dels residus orgànics, la formació pràctica in situ en compostatge incloent el disseny de processos de compostatge adaptats a la finca, el seguiment i l’optimització del procés i l’anàlisi i validació dels fertilitzants orgànics generats. Aprofitant al màxim els residus que es generen en la nostra producció agrícola.

Hem col·laborat amb La Granja de Bitxos i La Granja San Francisco en el projecte d’Hotels de pol·linitzadors. Que té com a objectiu la instal·lació d’hotels per a pol·linitzadors en horts urbans, potenciant d’aquesta forma les poblacions d’abelles silvestres i altres pol·linitzadors, i ajudant a amortitzar el declivi de les poblacions d’aquestes espècies.

Els principals ocupants dels hotels són les abelles i vespes solitàries, que els empren per a construir les cel·les on es desenvoluparà la seua descendència. Les abelles solitàries són pol·linitzadores, vitals perquè la majoria dels nostres cultius fructifiquen. Els considerem fauna auxiliar, pel fet de ser organismes que ens beneficien a causa del control biològic de plagues que exerceixen, pel fet que pol·linitzen cultius i ecosistemes o pel fet que mantenen la salut i fertilitat del sòl.

El projecte Sobirania Alimentària: Llaurant un futur sostenible té com a objectiu sensibilitzar a la ciutadania sobre el paper de l’agroecologia i la sobirania alimentària com agents transformadors cap a un sistema alimentari econòmica, social i mediambientalment sostenible.

Aquest projecte d’ Educació per la Ciutadania Global vol dotar a la ciutadania d’informació i coneixements per al desenvolupament d’estils de vida en harmonia amb la naturalesa, i compromesos amb la construcció d’una societat solidària, justa i equitativa, amb tres tipus d’activitats: Visibilització de projectes i creació de xarxes en el sector agroecològic; Sensibilització de la població en general a través de xerrades i tallers pràctics; Activitats de sensibilització en menjadors escolars.

El projecte és finançat per la Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació.

Formem part del projecte Agricultor Tutor de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica. Un projecte d’aprenentatge per a cobrir les necessitats formatives pràctiques demandades pel sector agrari valencià, i on l’Horta del Rajolar participem com a entitat formadora des del 2018.

L’objectiu del programa és establir un complement a la formació clàssica teòrica, així com una eina efectiva de transferència de coneixements pràctics i tecnologia mitjançant l’aprenentatge tutoritzat per agricultors i agricultores experimentades, establint el contacte entre les persones que es plantegen ser futures agricultores amb professionals agraris tecnològicament preparats.

Per altra banda, també acollim pràctiques formatives de cicles i estudis superiors relacionats amb agroecologia i medi ambient. I cursos formatius relacionats en tècniques agrícoles respectuoses amb el medi.

L’Horta del Rajolar és un espai comunitari d’aprenentatge i conservació de l’ecosistema agrícola, on es realitzen diferents accions d’educació ambiental, sensibilització i promoció de l’agroecologia.

Anualment convoquem les Jornades de Portes Obertes, per a totes les usuàries de l’horta, per a conéixer l’espai, les tècniques de cultiu i fer una degustació dels productes que cultivem.

Per altra banda, oferim visites guiades a alumnat d’infantil, primària i secundària, i a qualsevol particular interessat, on mostrem la biodiversitat de l’horta, l’ecosistema agrari, les tècniques de cultiu agroecològiques que utilitzem i el patrimoni hidràulic que envolta la finca.

Dinamitzem un Viver d’agricultors i agricultores, ficant a l’abast de particulars terrenys de cultiu, sempre amb el compromís que utilitzen tècniques de cultiu agroecològiques i realitzen accions de conservació i millora de la biodiversitat de la zona, com la plantació d’aromàtiques, l’associació de cultius, la col·locació de refugis de fauna o la conservació del sòl.

Els terrenys s’ofereixen a persones desocupades que acompleisquen certs requisits, proporcionant-los terrenys, aigua neta de la séquia, formació, un canal de comercialització, una ajuda econòmica i formar part del nostre projecte col·laboratiu.

Si vols formar part del projecte crida’ns al:

964 62 00 10

Utilitzem cookies per assegurar que donem la millor experiència a l'usuari en el nostre lloc web. Si continua utilitzant aquest lloc asumirem que està d'acord.
ESTIC D'ACORDLLEGIR MÉS