• Inici
  • Horta del Rajolar
    • Projectes
    • Llaurant un futur
    • La sequia
  • DEMANAR CISTELLA
  • Mapa
  • COL·LABORACIONS
  • Actualitat
  • Inici
  • Horta del Rajolar
    • Projectes
    • Llaurant un futur
    • La sequia
  • DEMANAR CISTELLA
  • Mapa
  • COL·LABORACIONS
  • Actualitat

«¿Saps…? Si no cuidem el que tenim en el camp, no menjarem en un futur»

  • On 10 diciembre, 2021
  • In Agroecologia, economia del bé comú, Llaurant un Futur Sostenible, Sin categoría

ENTREVISTA AMB ÒSCAR GORRIZ VENTURA, PRODUCTOR AGROECOLÒGIC, PER A LA CAMPANYA «LLAURANT UN FUTUR SOSTENIBLE«

Per a Òscar Gorriz Ventura, el camp s’assembla a una nevera: si tots fiquen la mà però ningú reposa, la cosa es posa lletja. I en aqueixes li sembla a aquest agricultor de Betxí, Castelló, que caminem com a societat en la nostra relació amb l’agricultura: sense valorar el treball dels qui cultiven productes de proximitat, sobretot si ho fan d’una forma respectuosa amb el medi ambient, sostenible, agroecològica.

Això es tradueix a pagar per productes agrícoles el menys possible, fidel a la lògica del lucre a qualsevol preu. Per tant, diu, s’ignora, conscientment, d’on provenen els aliments i quin tractament químic reben; quines condicions de mà d’obra ha comportat la seua producció; com afecta aquest consum de productes fora de temporada a les possibilitats de produir dels i les agricultors locals…


Òscar destaca un aspecte clau per a la sobirania alimentària castellonenca: la importància de cultivar i rescatar varietats locals, més adaptades al clima i la terra.


En definitiva, per al productor de l’Horta del Rajolar falta consciència social sobre la importància de l’agricultura local. Això implica, ineludiblement, valorar el cost de producció agroecològica, tenint en compte la qualitat dels aliments, les seues repercussions sobre la salut, i la dignitat de les persones agricultores, dins de la qual cosa està l’accés de la dona al camp.

A més, Òscar destaca un aspecte clau per a la sobirania alimentària castellonenca: la importància de cultivar i rescatar varietats locals, més adaptades al clima i la terra.

Mira el vídeo de la campanya Llaurant un futur sostenible…

AGROECOLOGIA: CANVIAR EL MÓN EN EL QUAL VIVIM 

– Com definiries l’agroecologia?

– Òscar: Definiria l’agroecologia com un sistema i un ésser viu. En el qual han d’alinear-se i equilibrar-se tot un sistema de vida en si. Tant per a crear un equilibri entre les necessitats de recursos humans i la nostra petjada en el medi, per a no afectar el sistema que ens dona a menjar. Realment busquem un equilibri en el qual ens recomponga el nostre benestar i a part que es prolongue en el temps. Que no buidem el rebost.

– Per què has triat treballar des de la perspectiva de l’agroecologia, amb tècniques agroecològiques, en lloc d’utilitzar tècniques convencionals per als cultius?

– Òscar: He triat aquest camí per convenciment. Ja que estic convençut que si no fem alguna cosa per canviar el nostre propi món, és molt difícil canviar el món en el qual vivim. Llavors amb petits gestos, és una manera de poder arribar a crear un gran gest a escala comunitària.

– Quines tècniques de cultiu fas servir en el teu dia a dia, per a millorar el medi i per a aconseguir aquest equilibri?

– Òscar: Abans de res és observació del medi en el qual he de fer alguna acció. I intentar adaptar-me a les necessitats del camp i del que en aquest moment puc oferir-li i aportar-li, per a crear allí una aliança de treball. Utilitze les associacions de cultius, les rotacions, la cura del sòl, alimentant-lo i protegint-lo. Fer servir matèries orgàniques compostades per nosaltres mateixos. Al final, és crear una simbiosi entre les nostres accions i els nostres manejos en el sòl, perquè puguem enfortir el sistema en el qual vivim.

Marc Seguer, un dels agricultors que formen part de l’Horta del Rajolar

CULTIUS DE PROXIMITAT, COMERCIALITZACIÓ SENSE INTERMEDIARIS

– Quins canals de comercialització utilitzeu per a la venda?

– Òscar: Són canals curts de proximitat i immediats. Servim els productes en pobles pròxims, i llavors és recol·lecció de productes i lliurament immediat, bàsicament.

– Quins beneficis creus que tenen aquests canals curts?

– Òscar: Entre moltes coses, a part de reduir la petjada ecològica considerablement, és la qualitat dels productes acabats d’agafar del camp i arribats a la taula. Les persones poden assaborir aquesta riquesa dels aliments frescos que produïm.

– Què productes conreeu?

– Òscar: Bàsicament hortalissa de temporada. I entre elles, adaptem tota la classe de cultiu que podem oferir a cada moment estacional de l’any.

– Quina època de l’any és la que més conreeu? I la que menys es produeix?

– Òscar: Tenim sort d’estar en una zona amb un clima temperat, en la qual podem produir bàsicament tot l’any. Sí que és veritat que en l’època d’hivern, en ser els dies més curts i tal, sí que ens condiciona alguna cosa, i és una època en el qual no es produeix tant, però va bé per al cultiu d’hivern que tenim ací. Llavors intentem compensar, encara que sí que retarda la producció. I evidentment, com passa en gairebé totes les zones que tenim per aquí, l’època més productiva és des de la primavera fins a la tardor.

– Utilitzeu varietats tradicionals?

– Òscar: Sí, fem servir varietats tradicionals, que s’han adaptat millor al nostre ecosistema i als nostres agents abiòtics. Bé, i en això estem, treballant amb varietats resistents.

– Per què empreu aquestes varietats? Quina importància tenen per a tu?

– Òscar: Una de la importància més gran és la resistència, i l’adaptabilitat que tenen al nostre clima. Són més fortes de cara a possibles plagues, front als patògens i malalties. I estan més adaptades als cicles diürns i nocturns i temperatures que tenim aquí. Juguem amb aquesta rendibilitat de producció en aquestes espècies.

– Quina edat mitjana tenen les persones que participen en el projecte?

– Òscar: Jo crec que estem al voltant dels 40, una mitjana d’uns 40 anys.

– Creus que la professió de l’agricultor està reconeguda? Sents que se’t reconeix aquesta professió?

– Òscar: Mira, jo m’he fet moltes vegades aquesta pregunta, i sí que és veritat que hi ha un nucli poblacional que sí que reconeix els esforços i el que estem fent. I hi ha una gran participació per part d’ells. Però la gran massa social jo crec que encara no ens reconeix com a tal. Hi ha molta feina per a fer en este tema.


Una de la importància més gran que tenen les varietats locals és la resistència, i l’adaptabilitat que tenen al nostre clima. Són més fortes de cara a possibles plagues, front als patògens i malalties.


– Com contribueix el vostre projecte a una economia més justa i més solidària?

– Òscar: Principalment perquè s’integren persones de difícil inserció laboral. Que tenen l’oportunitat de buscar-se la vida dignament a través d’aquestes activitats. I en crear economia local estàs enfortint els comerços més pròxims, estàs creant cadenes curtes de subministraments d’aliments. I afavoreixes a una economia, tan socialment com professionalment, cara a les persones que ens dediquem a això. I també la contribució mediambiental que fem a l’espai en el qual vivim.

José Orozco, un dels agricultors que formen part de l’Horta del Rajolar.

UN PREU INJUST

– Els productes tenen un preu just, els que veneu?

– Òscar: Realment jo crec que no. No tenen un preu just.

– Què s’hauria de tenir en compte per a posar el preu just dels productes?

– Òscar: Conscienciar a les persones que aquests productes no arriben aquí… És a dir, intentar transmetre que aquests productes no poden competir mai amb un producte convencional, per la forma que estan produïts. Per la forma en què aquesta producció que estem fent està feta en sintonia amb el medi en el qual vivim, i estem “curant” este medi. Llavors, aquesta aportació, que no solament és alimentària, sinó que és una aportació ambiental, una aportació de crear benestar social i benestar ambiental, no es reconeix. I és una cosa que hauria d’estar present en el preu dels aliments, perquè estem fent alguna cosa per preservar la nostra terra. En el període curt de vida que tenim aquí, intentar deixar alguna cosa en condicions perquè en el futur puguen continuar seguint amb l’activitat. ¿Saps…? si no cuidem el que tenim, no menjarem en un futur.

– Quina importància o quin paper creus que tenen els clients en projectes com aquest d’agroecologia?

– Òscar: Tota. Els clients, l’única cosa que podem fer és donar-los les gràcies per ser aquí, i secundar tot aquest moviment. Perquè nosaltres és important que siguem aquí, però ells també. Evidentment, si no estan ells, nosaltres no podríem funcionar. Cal estar al costat d’ells, i ells han d’estar al costat nostre. Hem d’anar aprenent una forma de consum, una manera de produir, una forma concorde al que volem deixar per al futur.

– En l’horta, hi ha dones produint?

– Òscar: Produint, no.

– I per què creus que no hi ha dones?

– Òscar: És un problema el que no hi haja dones, i molt gran. Entre altres coses perquè aquí, personalment, crec que no tenim cultura agrícola, i que si ja ens està costant que arribe el sexe masculí, per mal que em sàpiga, les dones tampoc estan arribant. I és un problema, perquè farien un treball espectacular. I fa falta que siguen aquí, li donen una mirada diferent i veuen coses que uns altres no veiem i que fan falta. Tant el sexe masculí com el femení han de ser aquí, i han de tenir oportunitats.

Al final jo pense que és pel reconeixement social que té l’agricultura en si, està devaluada com a professio. Si no ens empoderem i li donem un valor extra i diem, això és així perquè ens serveix per a això, per a tenir una societat sana, saludable. Que la gent respecte al productor i a la productora, i això donarà confiança perquè arriben més persones.


I resulta que hi ha més mans que buiden que mans que reposen, i arriba un moment que es descompensa, i la nevera es buida i no hi ha aliments. I quan no hi haja aliments i ningú els repose, no podrem menjar.


Jo sempre equipare una mica tot això a estar dins d’una família, vius dins d’una casa i tens una nevera amb menjar. Som dues persones, i es crea una aliança perquè sempre el que es vaja consumint de la nevera, es vaja reposant, perquè no ens falte de res. Però en el moment que comença a arribar més gent a aquesta casa, i comencen a agafar de la nevera aliments, es va buidant. I resulta que hi ha més mans que buiden que mans que reposen, i arriba un moment que es descompensa, i la nevera es buida i no hi ha aliments. I quan no hi haja aliments i ningú els repose, no podrem menjar.

Pense que en el camp està passant una mica açò, s’està ficant molta mà, s’està traient molt, però ningú està reposant. I si no reposem, ens adonarem un dia que anem abocats a una alimentació química i no a una alimentació natural. S’haurà buidat tant que no tindrem d’on agafar. I aquesta és la lluita que tenim, que la nevera es mantinga plena, perquè puguem continuar consumint d’ella.

Previous Post

Una campanya per a visibilitzar l'agricultura sostenible que intenta obrir-se pas a Castelló

Next Post

«És complicat ficar un preu just, perquè moltes vegades vens el teu producte i no tens en compte el temps que has treballat realment»
0 comments on «¿Saps…? Si no cuidem el que tenim en el camp, no menjarem en un futur»

Post a comment Cancelar respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Les Ultimes Notícies
  • II Jornada Llaurant un Futur Sostenible en l’UJI
  • Reivindiquem una agricultura justa i un consum responsable a l’UJI
  • Quins hàbits de consum tenim en Castelló?
  • Exposició fotogràfica i tallers pràctics per a destacar el valor de l’agroecologia
  • La clau per a aconseguir preus justos i aliments de qualitat
Notícies ordenades per mesos
Scroll
HORTA DEL RAJOLAR

L´Horta del Rajolar és un terreny de cultiu ecològic d’hortalisses que està a Betxí. Aprofitem els recursos del territori com són la terra, l’aigua de la font històrica de la localitat i la favorable climatologia que tenim. Fem agricultura ecològica per a l’inserció laboral.

Pots consultar el nostre Balanç del Bé Comú ací.

CONTACTE

Fundació Novessendes
Avgda. Primer de Maig 23
Betxí (Castelló) Espanya
Tel: 964 620 010 | Mòb: 621 200 665
Email: info@novessendes.org

XARXES SOCIALS

> Avís Legal
> Política de Privacitat

@2021 Fundació Novessendes

Cultivem hortalisses amb criteris agroecològics, afavorint les varietats locals més adaptades al nostre clima, i adaptant-nos al cultiu de temporada. Aquesta iniciativa suposa la realització d’una activitat d’economia social per part de la Fundació Novessendes, amb la creació de dos llocs de treball directes, la recuperació de terrenys de l’horta tradicional i l’oportunitat d’un consum de proximitat i compromés amb la comunitat i el medi ambient.

Després de la consolidació del canal de comercialització propi Horta del Rajolar, durant el 2018 es va realitzar un procés d’optimització per a la recol·lecció, encaixat i venda dels productes. I actualment es treballa per a aconseguir una xarxa de productores agroecològiques i pròximes vinculades amb el canal de comercialització.

Vols demanar la teua caixeta?
Crida’ns al 621 20 86 65

Durant 2019 i 2020 hem dut a terme el projecte Promoció de la biodiversitat en l’horta agroecològica: Recuperació de varietats hortícoles locals i control natural de plagues, un projecte d’innovació en agricultura finançat per la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica.

En el projecte s’han cultivat 13 varietats tradicionals d’hortalisses (2 varietats de bajoques, 2 de pebrera i 9 de tomates). I s’han fet accions per a l’augment de la biodiversitat de l’horta, com la plantació d’aromàtiques i plantes auxiliars (més de 250 exemplars de 10 espècies diferents), i la col·locació de refugis de fauna beneficiosa per al control de plagues i la pol·linització (hotels d’insectes, caixes per a ratpenats i per a rèptils).

Durant els cursos escolars de 2017/18 i 2018/19 vam col·laborar amb l’IES Betxí en el Programa Aula compartida (PAC), que té la finalitat de prevenir i reduir l’absentisme i l’abandó prematur del sistema educatiu. Aquest programa estableix un espai educatiu compartit dins d’un entorn formatiu, combinant les activitats lectives amb tallers o altres activitats pràctiques per a l’aproximació al món laboral.

L’alumnat participant en el projecte, en total 12 alumnes de secundària durant les dues edicions, ens visitaven un dia a la setmana a l’Horta del Rajolar, per fer activitats adaptades a les seues necessitats i propostes, a través de les quals, aprenien el funcionament de l’agricultura ecològica, i habilitats socials per a la seua inserció sociolaboral.

Durant 2019 i 2020 hem participat com a finca pilot en el projecte d’investigació i experimentació en compostatge AgroCompost impulsat per la Universitat Miguel Hernández d’Elx. El projecte té com a objectiu principal realitzar accions de dinamització, consultoria i assessorament en compostatge, promou la correcta gestió dels residus, per disminuir la generació i impulsar les pràctiques més adequades per a la gestió.

L’assaig pilot, que s’ha fet a l’Horta del Rajolar, ha inclòs la caracterització dels residus orgànics, la formació pràctica in situ en compostatge incloent el disseny de processos de compostatge adaptats a la finca, el seguiment i l’optimització del procés i l’anàlisi i validació dels fertilitzants orgànics generats. Aprofitant al màxim els residus que es generen en la nostra producció agrícola.

Hem col·laborat amb La Granja de Bitxos i La Granja San Francisco en el projecte d’Hotels de pol·linitzadors. Que té com a objectiu la instal·lació d’hotels per a pol·linitzadors en horts urbans, potenciant d’aquesta forma les poblacions d’abelles silvestres i altres pol·linitzadors, i ajudant a amortitzar el declivi de les poblacions d’aquestes espècies.

Els principals ocupants dels hotels són les abelles i vespes solitàries, que els empren per a construir les cel·les on es desenvoluparà la seua descendència. Les abelles solitàries són pol·linitzadores, vitals perquè la majoria dels nostres cultius fructifiquen. Els considerem fauna auxiliar, pel fet de ser organismes que ens beneficien a causa del control biològic de plagues que exerceixen, pel fet que pol·linitzen cultius i ecosistemes o pel fet que mantenen la salut i fertilitat del sòl.

El projecte Sobirania Alimentària: Llaurant un futur sostenible té com a objectiu sensibilitzar a la ciutadania sobre el paper de l’agroecologia i la sobirania alimentària com agents transformadors cap a un sistema alimentari econòmica, social i mediambientalment sostenible.

Aquest projecte d’ Educació per la Ciutadania Global vol dotar a la ciutadania d’informació i coneixements per al desenvolupament d’estils de vida en harmonia amb la naturalesa, i compromesos amb la construcció d’una societat solidària, justa i equitativa, amb tres tipus d’activitats: Visibilització de projectes i creació de xarxes en el sector agroecològic; Sensibilització de la població en general a través de xerrades i tallers pràctics; Activitats de sensibilització en menjadors escolars.

El projecte és finançat per la Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació.

Formem part del projecte Agricultor Tutor de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica. Un projecte d’aprenentatge per a cobrir les necessitats formatives pràctiques demandades pel sector agrari valencià, i on l’Horta del Rajolar participem com a entitat formadora des del 2018.

L’objectiu del programa és establir un complement a la formació clàssica teòrica, així com una eina efectiva de transferència de coneixements pràctics i tecnologia mitjançant l’aprenentatge tutoritzat per agricultors i agricultores experimentades, establint el contacte entre les persones que es plantegen ser futures agricultores amb professionals agraris tecnològicament preparats.

Per altra banda, també acollim pràctiques formatives de cicles i estudis superiors relacionats amb agroecologia i medi ambient. I cursos formatius relacionats en tècniques agrícoles respectuoses amb el medi.

L’Horta del Rajolar és un espai comunitari d’aprenentatge i conservació de l’ecosistema agrícola, on es realitzen diferents accions d’educació ambiental, sensibilització i promoció de l’agroecologia.

Anualment convoquem les Jornades de Portes Obertes, per a totes les usuàries de l’horta, per a conéixer l’espai, les tècniques de cultiu i fer una degustació dels productes que cultivem.

Per altra banda, oferim visites guiades a alumnat d’infantil, primària i secundària, i a qualsevol particular interessat, on mostrem la biodiversitat de l’horta, l’ecosistema agrari, les tècniques de cultiu agroecològiques que utilitzem i el patrimoni hidràulic que envolta la finca.

Dinamitzem un Viver d’agricultors i agricultores, ficant a l’abast de particulars terrenys de cultiu, sempre amb el compromís que utilitzen tècniques de cultiu agroecològiques i realitzen accions de conservació i millora de la biodiversitat de la zona, com la plantació d’aromàtiques, l’associació de cultius, la col·locació de refugis de fauna o la conservació del sòl.

Els terrenys s’ofereixen a persones desocupades que acompleisquen certs requisits, proporcionant-los terrenys, aigua neta de la séquia, formació, un canal de comercialització, una ajuda econòmica i formar part del nostre projecte col·laboratiu.

Si vols formar part del projecte crida’ns al:

964 62 00 10

Utilitzem cookies per assegurar que donem la millor experiència a l'usuari en el nostre lloc web. Si continua utilitzant aquest lloc asumirem que està d'acord.
ESTIC D'ACORDLLEGIR MÉS